16.02.2009
Jordi
Ídols televisius
Els personatges de sèries de televisió són segurament els millors candidats a convertir-se en ídols de masses. L’autor disposa de temps suficient per crear enllaços entre l’audiència i el personatge, avantatge del qual no disposa un director de cinema. Un escriptor de novel·les pot avantatjar al creador d’una sèrie perquè compta amb la imaginació del lector al seu favor, però per desgràcia és difícil que un bon personatge en forma de tinta sobre paper arribi al que abans he anomenat masses.
Els bons ídols televisius són els que aconsegueixen fer girar entorn seu tot el planeta. Al menys aquesta és la sensació que dóna quan veus la sèrie. Creen emocions contradictòries, ja que molts cops no encarnen el bé absolut, però certament t’atrapen.
Bill Adama, Tony Soprano i Jack Bauer
Començant per Jack Bauer de la sèrie 24, capaç de solucionar els problemes de tot un planeta en menys de 24 hores, ja que entremig ha de salvar la seva filla i fer algun favor personal al president dels estats units… No només és admirable la seva capacitat de supervivència i resolució de problemes impossibles, sinó la possibilitat que ell solet pugui enfrontar-se a 800 agents armats fins les dents i desfer-se’n només amb l’ajut d’una cadira i un cordill de sabata (estic donant idees per properes temporades… això encara no ha succeït però segur que se n’ha sortit de situacions aparentment pitjors). Que l’aspecte de dominguero no us enganyi: Jack Bauer és segurament l’heroi més gran que mai pugui existir.
Potser en l’extrem oposat trobaríem Tony Soprano. Certament no es podria definir com a heroi, ja que si la motivació de Jack Bauer és el bé del seu país, la de Tony Soprano és enriquir-se a més no poder i salvar-se la pell pel camí. Un personatge absolutament dominant, que sempre aconsegueix allò que vol, costi el que costi. És més temut que estimat per la gent que l’envolta, i l’estimen molt. Amb la màxima de fer prevaler la família a qualsevol altra cosa, el seu objectiu és guanyar poder i diners i arrossegar tota la gent que li faci nosa a la misèria. La seva personalitat és tant potent (és ridícul intentar expressar-ho aquí, només la gent que ha vist la sèrie The Sopranos ho comprèn realment) que fins i tot et sents dominat per ell a través de la pantalla.
Finalment, i reconec que a un nivell molt llunyà dels anteriors, podria parlar de l’autoritat màxima de Battlestar Galactica. He començat la sèrie recentment i quan pugui la comentaré en el blog. Que tothom es quadri davant de William Adama. Amb una veu que només pot tenir com a finalitat donar ordres perquè siguin acatades, un rostre inevitablement seriós i una mirada molt penetrant, trobem un militar d’alt rang que es troba en una de les pitjors situacions imaginables en el seu context. Lidera la seva gent en una situació difícil. Aconsegueix que ningú qüestioni les decisions més difícils, i mentrestant és de les persones més estimades de Battlestar Galactica (dins, i fora de la sèrie).
La característica comuna dels tres és que aconsegueixen allò que volen. El més destacable de Tony Soprano i Bill Adama és la seva autoritat, i amb això assoleixen els seus objectius. En el cas de Jack Bauer en canvi s’ha de jugar la camisa i suant de valent.
Evidentment aquí queda per comentar un immens grup de personatges que podríem considerar ídols televisius. Proposaré uns quants que em venen al cap: Jack Shepard i John Locke (Lost), Malcolm Reynolds (Firefly), Gregory House, Horatio Caine (CSI: Miami, aquest es mereix una entrada per ell solet), …
Si us plau, enriquiu aquesta entrada proposant els vostres ídols televisius.
Jack Shepard no es pot considerar ídol televisiu!! xD. si la tònica és que sempre l’acaba cagant o perdent els papers (”I can fix it!!”). en contraposició del petardo del jack (que m’encanta que sigui un personatge taaaan decadent) proposo el GRAN BEN!
A més proposo al Sr Dexter Morgan. En la línia del que has dit, Dexter és un tio que ho controla tot, no se li escapa res, l’error no està en el seu diccionari… i la seva personalitat és absolutament genial, amb una gran força interior!!
Una mica en contraposició al paper de personatge jefazo màxim que es responsabilitza de salvar a tots, proposo el Sr Mulder (Expediente X). Seeempre que podia emmarronava a la Scully, que gran que era!!
(”Scully mientras voy a por un pitillo en el coche puedes echar un vistazo en esta nave abandonada sin luz y con movimientos extraños?¿ Gracias, ahora vuelvo”)
De moment només he vist la primera temporada de “Californication”, i estic esperant acabar la segona per fer una entrada al blog de PPRR.
Mentrestant, avanço aquí que el personatge protagonsita de la sèrie Hank Moody (interpretat fantàsticament per un redescovert David Duchovny) és actualment el meu ídol televisiu particular: cínic, autodestroctiu, culte, Fucker -amb majúscula, estilós, divertit.
Gran personatge.