pimporreta.org

Facebook, o la Collonada 2.0, està arrasant des de fa uns mesos al meu voltant. És una mica tard per comentar-ho, però és que no deixo de donar-li voltes al fet que tothom doni tanta informació personal al primer que es troba.

El Facebook té un gran avantatge: permet retrobar-se amb gent d’institucions estudiantils pretèrites i fer sopars en els que es recorden aquells temps passats que sempre foren millors… Bé, a qui li agradin tant els retrobaments com això, té en el Facebook un mitjà fantàstic.

Però no tot és estupend, cal fixar-se també en les cares malèfiques d’aquesta cosa social 2.0. Només començar en el món del Facebook, quan un es registra, accepta unes condicions d’ús. Aquestes entre d’altres punts molt inquietants, deixen clar que cada vegada que es puja contingut (imatges, vídeos, etc…) al Facebook, es cedeixen automàticament els drets d’explotació del contingut. Això significa que poden publicar, modificar, utilitzar per finalitats publicitàries, etc… qualsevol d’aquests continguts que tu poses per allà. I sense haver-te ni d’avisar, ja que només registrar-te acceptes aquesta condició de per vida (del compte Facebook, que per cert, no és gens fàcil de liquidar). Si espantat pel punt anterior decideixes eliminar algun contingut, Facebook et garanteix que això desapareixerà d’on t’esperaries veure-ho, però en canvi t’avisa que segurament quedin còpies de seguretat, i tu ho has d’acceptar…

Paral·lelament al fet de regalar les nostres imatges de farra a Facebook Inc, cal preguntar-se si és convenient anunciar al món la gent amb la que ens relacionem. Registrar-se al Facebook i anar afegint els contactes no és res més que fer-se una fitxa exhaustiva i publicar-la als quatre vents. Alguns previnguts s’afanyen en modificar les condicions de privadesa del seu compte, però tot i limitar l’abast de la seva informació als seus contactes s’exposen a que qualsevol víctima de Phishing (o de qualsevol defecte socio-informàtic) en la seva llista d’amics acabi escampant tota la informació per la xarxa sense aturador.

No cal entrar en una espiral de paranoia esquizofrènica. No hi ha cap mal en posar certa informació personal a la xarxa. Però hem de saber aturar-nos. Cal intentar no caure en la sobre-exposició. El Facebook pot ser bo, però amb consciència de la intimitat que desitgem.

PD: Després d’escriure això he vist que he “robat” el títol a dos articles de blogs en català anteriors al meu, però em venia de gust titular-lo així, o sigui que en comptes de canviar el meu ho compensaré enllaçant els dos “Facebook i Intimitat” anteriors: #1 i #2

---