23.03.2009
Albert
Capítol IV: La ‘chusta marrón’
Ja al matí següent, encara amb la ferma determinació de donar un gir a la seva vida, el primer propòsit d’en Gastón va ser tractar d’oblidar a la Natalia. Per aconseguir-ho tenia clar el remei: el sexe. No és que en Gastón fallés a l’hora de fixar el seu objectiu i volgués substituir una buidor sentimental entregant-se a un plaer primari i carnal, sinó que certament, per a ell la relació que es pot tenir amb una parella només es diferenciava de la que es pot tenir amb un amic o amiga des de el punt de vista sexual. L’empresa, doncs, semblava senzilla, però ràpidament s’adonà de quin en podia ser el principal impediment: la seva poca –per no dir nul·la- capacitat per relacionar-se. Per aquest motiu, i ja que tot i el que pugui semblar, en Gastón era bastant intel·ligent, immediatament s’adonà que si volia omplir el buit que la Natalia havia deixat al seu llit, la solució es trobava en el conjunt descentralitzat de xarxes de comunicació interconectades, altrament conegut com a Internet. No va ser massa selectiu a l’hora d’escollir una possible candidata en un web de contactes, i provà fortuna amb una tal gatita_pdf a la qual li va enviar el suggerent reclam de “Te voy a tomar, becerra”. Mentre esperava una resposta va fer un viatge a la cuina d’on va obtenir un paquet de macarrons que s’anà cruspint, crus, assegut davant l’ordinador. Incomprensiblement, transcorreguts uns minuts, la gatita_pdf va respondre positivament al seu missatge, varen intercanviar-se les direccions de correu electrònic i concertaren una cita per a aquella mateixa tarda.
A en Gastón, les hores prèvies a la seva pecaminosa trobada se li van fer eternes. Per ocupar el temps va decidir afaitar-se, i en un gest d’originalitat estètica poc habitual en ell, va voler experimentar i deixar-se les patilles llargues. A la pràctica, però, un cop ja n’havia perfilat una, la interrupció de la Gemma que havia de fer servir el lavabo abans de marxar a sopar amb uns amics, va fer que oblidés la seva innovació estètica, raó per la qual va segar l’altre patilla com feia normalment i, per tant, el seu invent va quedar en res.
Un cop va acabar d’afaitar-se va seure al sofà esperant que arribessin les 8, hora convinguda amb la gatita_pdf per a la seva trobada sexual. No obstant, quan mancaven pocs minuts perquè arribes la seva cita, els macarrons crus que havia devorat durant tot el matí varen manifestar-se iradament en forma d’uns moviments intestinals gens habituals. Ràpidament va anar al lavabo per alliberar la bestia que lluitava a l’interior dels seus budells, però just abans de seure a la tassa va comprovar amb incomoditat com la Gemma, amb les presses, havia oblidat un tampó usat sobre la cisterna del vàter. Tenia clar que amb aquell inesperat convidat no seria capaç de trobar la tranquilitat necessària per fer la feina, per la qual cosa, ajudat amb una gran quantitat de paper higiènic va agafar el tampó, el llençà al vàter i va estirar de la cadena. En aquest precís moment, preocupat pels sons i moviments espasmòdics del seu estómac, va recordar els cartells del lavabo de la facultat que recorden a les noies no llençar els tampons ni les compreses al vàter i utilitzar les papereres. Una expressió de terror va envair el seu rostre. No el preocupava tant que s’embocés el vàter, sinó que la gatita_pdf era a punt d’arribar i sense un altre lavabo al pis, no es veia capaç de retenir a aquella criatura que es contorsionava a les seves entranyes. Per sort, el vàter no es va embossar i s’empassà com si res el tampó de la Gemma.
Immediatament en Gastón va seure a la tassa i s’alliberà de la presència maligne que l’habitava. De sobte va sonar el timbre. Només podia ser la gatita_pdf. En Gastón s’aixecà sobresaltat, i mentre es netejava sense massa cura, es pujava els calçotets i els pantalons alhora que estirava la cadena i sortia per la porta. Va anar corrents a obrir a la agatita_pdf i descobrí que darrere aquell nick s’amagava una noia d’uns vint anys, prima, de cabells negres i llargs, pell molt blanca i estètica gòtica. Van anar directes a l’habitació d’en Gastón –ambdós sabien què buscaven i cap dels dos tenia interès en saber quin era el filòsof estructuralista preferit de l’altre- i la noia va llençar-lo sobre el llit. Se li va seure al damunt, va acariciar-lo per sota la samarreta, es va treure la seva deixant a la vista uns sostens negres i, finalment, li demanà que també ell se la traïes. Ho va fer amb alguna dificultat ja que es va fer un embolic i per moments va quedar atrapat dintre la samarreta, però per sort, la gatita_pdf no se’n va adonar perquè no va trigar en lliscar cap a la meitat inferior del cos d’en Gastón. Mentre lluitava per alliberar els braços i el cap, va notar com la noia li descordava el botó dels pantalons i com els feia baixar fins a l’alçada dels genolls juntament amb els calçotets. En Gastón va notar que la gatita_pdf va restar uns moments en silenci i pràcticament immòbil, i sense temps per endevinar-ne un possible motiu, va sentir com des de els peus del llit exclamava: -Joder!
La noia va sortir corrents de l’habitació posant-se la samarreta mentre escampava mil i un renecs pel passadís fins arribar a la porta. En Gastón, que per fi havia aconseguit treure’s la samarreta, es pujà els pantalons i va seguir-la demanant-li una explicació.
-Es pot saber que et passa? Estàs boja tia!
-Que jo estic boja? Imbècil, quan quedis amb una tia per follar, al menys assegura’t que tens els calçotets nets, asquerós! Joder, que a més era recent! Quin fàstic!
La noia va marxar corrents deixant la porta oberta. Als pocs segons en Gastón va arribar a l’alçada de l’entrada, sense samarreta, amb els pantalons descordats i amb un evident gest de derrota al rostre. Va fer un cop d’ull al replà, va tancar la porta i va passar la clau.
Si, com em temo, tot està basat en fets reals, em pregunto qui collons és el porc que no s’eixuga el cul.
Pues en Gastón!!
Aix…pobre, pobre Gastón…