21.03.2009
Albert
Capítol III: Veni, Vidi, Vicious
En Gastón va quedar-se sol un altre cop, aquesta vegada però, el vas de vodka ja era buit. Va aixecar-se per agafar l’ampolla de sobre el marbre, endur-se-la a la taula i torturar-se durant tota la nit fins que l’embriaguesa l’obligués a aturar el seu instint fustigador i autodestructiu. No obstant, dempeus a la cuina i amb una mà agafant ja el coll de l’ampolla, va veure al seu costat el paper de plata i les restes d’heroïna que en Pau hi havia deixat. Mai havia provat cap droga, tret d’alguna ocasió en que amb els de l’equip de bàsquet havia fumat algun porro que, la veritat, no li produí cap efecte, però davant el qual fingia els efectes que ell entenia per normals. Però l’atreia la idea de revelar-se contra allò que la societat etiqueta com a bona o mala conducta i que fins aleshores ell havia acceptat sense massa resistència.
En condicions normals les seves pors i temors l’haurien persuadit de fer una altre cosa que no fos obrir el cubell d’escombraries –estranyament buit, tot i la quantitat indecent de porqueria que s’escampava per tota la cuina- i llençar l’heroïna, però potser pel vodka, pel xoc del seu malson, per la ruptura amb la Natalia o per un cúmul de tot plegat, va decidir saltar-se les seves pròpies normes. La determinació inicial ràpidament es va transformar en por, però la lleugera tremolor que afectava les seves mans no suposaria un impediment alhora de dur a terme el seu propòsit. No l’importà que el paper que es duria als llavis hagués sortit de la roba interior d’en Pau, ja que ben mirat, dempeus a la cuina, de matinada, amb uns calçotets i una samarreta que feia fàstic i amb les restes dels àpats de tota la setmana descomponent-se a l’aigüera, no era moment per posar-se exquisit.
Un cop va fumar-se la quantitat que des d’un desconeixement absolut va creure adequada, va llençar la resta a la brossa com volent amagar el cos del delicte. De seguida, però, es començà a trobar malament i no va fer ni dues passes que va començar a vomitar de manera escandalosa esquitxant els plats de l’aigüera, el marbre i el terra de la cuina. Amb una sensació de malestar físic que mai fins aleshores havia experimentat va eixugar-se el vòmit de la cara, es netejà les mans amb la samarreta que duia posada i tornà al llit. Tombat al llit, abans de caure finalment en un somni profund, es sentia satisfet, no tant pel fet d’haver fumat heroïna, la qual cosa després del poc èxit de l’experiència va decidir no tornar a repetir mai més, sinó per haver tingut el valor de vèncer als fantasmes i les limitacions que ell mateix s’imposava, i haver actuat sense altres consideracions que fer el que realment volia. En aquests moments, just abans d’adormir-se, en Gastón va convences de que a partir d’ara la seva vida havia de canviar, havia de passar pàgina, oblidar a la Natalia, oblidar-se a ell mateix, al Gastón que havia sigut fins ara i ser un home nou.
Al llegir el capítol 2 no havia entès que estaven tan seguits en el temps.. ara queda claríssim. Amb aquest nivell de detall, això transcorrerà al ritme de 24! Una hora per setmana.
Esperarem els propers passos d’aquest ésser que a estones em sembla tan familiar.
M’encanta!
Boris Izaguirre comenta sota el nom de Guillem??