08.02.2009
Albert
Capítol I: Un altre cop el mateix malson
En Gastón arriba a casa cofoi i satisfet després de veure complert un somni. Per fi és una dona. Enrere quedaran tots aquests anys atrapada en un cos d’home, reclosa en una presó recoberta per un espès embolcall de pèl. S’asseu al sofà davant la finestra oberta i fa un lleuger gest de dolor a causa dels punts de sutura. Així, mirant a l’infinit resta uns minuts amb una sensació de lleugeresa desconeguda fins aleshores. De sobte, l’horror. Dubta. Es qüestiona la seva decisió.
-Realment volia ser una dona? -Es pregunta.-
S’aixeca d’un salt del sofà. Els punts li tiben la pell però no s’atura. Es dirigeix atemorida, ràpidament cap al lavabo. Obre el llum picant amb la mà oberta contra l’interruptor. No té pausa, les pulsacions es disparen i té la sensació que el cor li travessarà el pit. S’atura davant el mirall amb les mans sobre la pica. No es reconeix en la noia que té al seu davant. Els ulls se li comencen a humitejar. Obre l’aixeta i es mulla amb aigua freda la cara fregant amb força, com si es volgués esborrar de la pell. Aixeca el cap, s’atura uns instants contemplant-se al mirall. Lleugerament inclinada sobre la pica, amb la cara mullada i gotejant, respira profundament. Resta uns instants immòbil, però no pot contenir el plor i finalment llisca desconsolada fins al terra.
En aquest instant en Gastón es desperta sobresaltat, amarat de suor. Els llençols s’escampen pel terra de la habitació a conseqüència segurament d’un moviment frenètic i desquiciat. Estirat boca amunt, amb els ulls oberts, necessita uns segons per retornar a la realitat i comprendre que només es tractava d’un malson, del recorrent visitant nocturn que des que el va deixar la Natalia el trastorna a les nits.
Pobre, pobre Gastón…
Bé, comença l’esperada saga… Esperaré a veure alguns altres capítols per comentar-ne el contingut.
Ànims Gastón!