20.12.2008
Jordi
Firefly & Serenity
Firefly és la millor sèrie de ciència ficció que he vist, segurament perquè gairebé no n’he vist cap altra… No sóc un fan de la ciència ficció, però un amic que sí ho és em va estar donant la tabarra fins que la vaig veure. Bé, doncs li he d’agrair el fer-me descobrir la sèrie que més m’ha fet emocionar amb les escenes tràgiques o emotives (on si no..), la que em va fer sentir una terrible sensació de buidor quan la vaig acabar de veure, i en definitiva la sèrie que em va fer pujar molt el llistó de les sèries de televisió.
Imatge de Google Imatges
Firefly és una sèrie futurista nord-americana (FOX) que narra com el capità Malcolm Reynolds [Nathan Fillion], o “mal”, cap allà l’any 2500 i escaig, junt amb la seva tripulació Zoë [Gina Torres], el seu (molt graciós) marit Wash [Alan Tudyk], la jove i càndida Kaylee [Jewel Staite] i el brutalment… brutal Jayne [Adam Baldwin] sobreviuen a tota mena de perreries que els fan mentre són a bord Serenity (una nau de la classe Firefly, d’aquí el nom). El dolent de la peli és “L’Aliança”, una mena de govern interplanetari que persegueix al Simon [Sean Maher], un metge que salva a la seva germana River [Summer Glau] de l’aliança que l’estava sotmetent a proves rares perquè era una mena de superdotada. El Simon i la seva germana pugen a bord de Serenity perquè els transportin ben lluny d’on els està buscant l’aliança.
La trepa de la nau Serenity es guanya la vida mitjançant el contraban, i per tant volen bastant al marge de la legalitat… Per això el Simon escull pujar a la nau que està acostumada a evitar a tota costa els controls de L’Aliança. Evidentment, i sinó la sèrie no seria divertida, els passen totes les putades que els poden passar, i no només amb L’Aliança, sinó també amb els reavers, bèsties que no us agradaria trobar-vos en un vol interplanteri.
Crec que no puc seguir explicant detalls sense risc a deixar anar spoilers, o sigui que no em queda més excusa per fer trigar aquest moment, el de dir el pitjor que té aquesta sèrie: Només dura una temporada de 14 episodis. És molt dolorós arribar al catorzè capítol, i tenir aquella sensació de… res. No hi ha res a fer, la sèrie ha acabat. No hi ha més capítols, degut a una baixa audiència quan la van emetre per primera vegada, tot i que quan va sortir a la venda en DVD l’acollida va ser molt alta. Precisament per això, després d’aquesta gerra d’aigua freda bé una bona nova: Van fer una película, Serenity. Vindria a ser com un super-últim-capítol que ve poc després de l’últim episodi de la sèrie (tot i que es va emetre dos anys després d’aquesta). Els personatges són els mateixos, per tant poc més hi ha a dir. Quan s’acaba de veure el catorzè episodi de la sèrie, només queda pair-la durant uns dies (o unes hores, o minuts, depenent de com de ràpid sigui el torrent de Serenity…) i veure com acaba. No es pot parlar de la peli com a tal, és un gran últim episodi que es va fer per cinemes.
Per acabar, només voldria comentar (potser algun observador ja se n’ha adonat), que l’actor que interpreta Jayne, és el mateix que interpreta John Casey a Chuck. És un enorme personatge, si sou com jo, acabareu estimant-lo. Un dels moments de màxim esplendor del Jayne és en el setè capítol, que du de nom: Jaynestown.
Si us plau, veieu-la. M’agraireu aquest consell.
La característica princpal d’aquesta sèrie futurista és la manca de necessitat d’inventar-se coses, i alhora la millor virtut. m’explico: enlloc d’inventar el futur, se l’imaginen com una barreja d’estils passats (van rollo assiàtic-cowboy), les naus són cutres (no en plan ostentós tipus neutrex futura).
Té la seva gràcia que entre ells remuguin en un dialecte (suposadament xinès) que ni tan sols es subtitula i no saps què diuen.
En definitiva és una gran sèrie, que potser gràcies a només haver fet una temporada no van tenir temps a caure en la monotonia.
Personalment la vaig gaudir molt, i la culminació amb la peli va ser un regal per a tots els seguidors (pocs, per desgràcia).
ja us aniré dient la meva opinió a mesura que la vagi veient!!
Ara m’he rellegit el post, que no m’enrecordava realment de la història d’haver nomès una temporada i tal… a vore que tal!