19.12.2008
Menda
Dexter
Seguint amb la dinàmica de crítiques i tal… jo em dedicaré a parlar bé d’una sèrie que fa uns mesos vaig començar a mirar: Dexter.
El meu proveïdor oficial de sèries me la va recomanar altament i fent-li cas, he acabat encisat. En si, l’argument és força des-encoratjador: un forense que resulta ser un assassí en sèrie, això sí, només mata a aquells que s’ho mereixen tot seguint un codi ensenyat pel seu pare ja mort.
En si, l’argument ens podria conduir a un carreró sense sortida i fins i tot es podria trobar connotacions absolutament feixistes en ell… molt allunyat del que realment és.
La sèrie passa a Miami – element també essencial - i una de les seves grandeses és l’entorn/ambient que crea. La sèrie transmet constantment emocions, hom es troba en un clima de calma-tensa accentuat per la naturalesa ja de per si agobiant de la ciutat.
Cada episodi està cuidat al detall i el fil argumental – a vegades un pel previsible – està molt ben treballat.
Com hem dit abans, l’argument “d’un assassí que mata gent dolenta” és purament feixista, però la gran gràcia és que en cap moment es justifiquen les accions… ell és un monstre, així ens ho fan saber i així s’accepta com a tal. Ell no té cap justificació, és simplement un monstre. A diferència de molta altra gent, que ho són i no ho veuen pas així.
A diferència de moltes sèries aquesta no genera cap ànsia. Personalment és tot un ritual: de nit, en versió original (juguen molt amb l’idioma anglès-castellà, és Miami!), un verd, i a ser absorbit per la producció. S’ha de mirar amb moderació, mai més d’un al dia, ja que hom queda ben saciat desprès de cada episodi.
Actualment acaba d’acabar la tercera temporada, i hi ha previsió de fer una quarta i última.
Per aquells que la veieu o la penseu veure… a gaudir de gust and I wish you a darkly dreaming nit.
Molt interessant la crítica d’aquesta sèrie, perquè jo fa temps que la rondo… N’he sentit molt a parlar i algú me l’ha recomanada, però el meu instint caça-sèries no m’ha fet saltar encara. Ja avisaré si un dia cau…